Aprenentatge

En aquesta part trobarem informació de teoria que hem anat recollint al llarg del projecte.

 

INTRODUCCIÓ

El primer dia vam assistir a una xerrada a càrrec de la Núria Corominas Boatella, psicòloga col. Núm 21.708 i psicòloga del CRTEA.  Va durar una hora i quart aproximadament, i ens va introduir una mica el que faríem durant aquestes setmanes.

A la xerrada ens va donar unes fotocòpies a cadascun, i hi constava un PowerPoint que acompanyava l'explicació de la Núria.

Incluirem les parts en que el nostre projecte incideix, com són el joc, moviment, cooperació, etc.

 

Els nens i nenes juguen perquè per a ells és un moment lúdic. Sense adonar-se'n, aprenen noves habilitats que els ajuden a desenvolupar diferents competències:

Atenció conjunta, comunicació, llenguatge, creativitat, emocions, empatia, plaer compartit, interacció, normes socials, flexibilitat, espera, capacitat cognitiva, i imitació.

 

Vam trobar tres classes de joc: de regles (tothom ha de seguir i portar-les a terme), simbòlic (simulació d'accions de la vida quotidiana) i funcional (repetir una acció una vegada i altre per el pur plaer d'obtenir un resultat immediat).

 

Els nens tenen vàries particularitats: els agrada el joc solitari, la poca varietat, la repetició (obrir portes i tancar-les, per exemple) o autoestimulacions (resposta immediata d'una acció que ells facin, com que soni una nota musical).

 

Ens va comunicar que els voluntaris tenen unes funcions, i que nosaltres hauríem d'intentar complir-les. Aquí hi ha les més importants:

  • Fer del joc un plaer compartit, oferint les ajudes necessàries per què aquest tingui lloc.
  • Provocar interaccions amb d'altres companys.
  • Donar carinyo, fer abraçades, buscar el conatcte físic.
  • Donar oportunitats per ampliar els interessos.
  • Donar sentit a conductes esteriotipades o que no tenen una funció clara.
  • Anticipar situacions.

 

Ens van dir que l'ordre pels nens és molt important. Necessiten saber què estan fent i què faran d'aquí poca estona. Per això ens van recomanar l'ús de pictogrames 3D/2D, ja que dónen informació visual i ràpidament.

Per facilitar la comprensió de les nostres explicacions, el que més funciona és fer-los assentar a terra, fer silenci, WC, treure la jaqueta, estirar al terra,...

LA SALUT MENTAL

 

La salut mental inclou el nostre benestar emocional, psíquic i social. Afecta la manera com pensem , sentim i actuem quan lluitem amb la vida. També ajuda a determinar com fem servir l'estrès, ens relacionem amb altres persones i prenem decisions. La salut mental és important en totes les etapes de la vida, des de la infantesa i l'adolescència fins a l'edat adulta.

 

Les malalties mentals són condicions greus que poden afectar la manera de pensar, el seu humor i el seu comportament. Hi ha moltes causes de malalties mentals. Els seus gens i la seva història familiar poden jugar un paper, com així també les seves experiències de vida com l'estrès o una història d'abús. Altres causes poden ser biològiques. Els trastorns mentals són comuns , però hi ha tractaments disponibles.

L'ESCOLARITZACIO DELS ALUMNES AMB TEA

A Espanya hi ha 481 centres d'educació especial. Aquests atenen al voltant de 32.000 alumnes, és a dir, el 21,5% del total. La resta, més de 117.000, estan integrats en col·legis i instituts ordinaris.

Es valoren varis aspectes a l'hora de matricular un nen a una escola adaptada a les seves necessitats. Aquests aspectes són:

  • La capacitat intel·lectual del nen.
  • El seu nivell comunicatiu i linguístic.
  • Les alteracions de conducta.
  • Capacitat cognitiva i de comportament.
  • Nivell de desenvolupament social.

ESCALA D'AVALUACIÓ DE L'AUTISME

Té tres nivells de gravetat:

  • Nivell 1: Necessita ajuda.

Comunicació social:

Sense ajudes, presenta dèficits en la comunicació social que causen discapacitats notables. Dificultat per iniciar interaccions socials, exemples clars de respostes atípiques o fracassades davant la obertura social dels altres.

Conductes restrictives i repetitives:

Inflexibilitat en el comportament que causa la interferència en el funcionament en un o més contextos. Dificultat per canviar d'activitat.

  • Nivell 2: Necessita ajuda substancial.

Comunicació social:

Dèficit marcat en les habilitats de comunicació social verbal i no verbal; discapacitats socials aparents o inclús amb ajudes; respostes reduïdes o anormals a l'obertura social dels altres.

Conductes restrictives i repetitives:

Inflexibilitat en el comportament o altres comportaments restrictius/repetitius que apareixen de manera freqüent com per que l'observador casual els noti i que interfereixen en una varietat de contextos. Angoixa/dificultat per canviar l'objectiu o l'acció.

  • Nivell 3: Necessita ajuda molt substancial.

Comunicació social:

Dèficit greu en les habilitats de comunicació social verbal i no verbal que causen deteriorament grau en el funcionament, iniciació d'interaccions socials molt limitades, i resposta mínima a les obertures socials dels altres.

Conductes restrictives i repetitives.

Inflexibilitat en el comportament, dificultat extrema per acceptar el canvi, o altres comportaments restrictius/repetitius que interfereixen amb el funcionament en tots els contexts. Alt nivell d'angoixa/dificultat per canviar l'objectiu o l'acció.

SÍPTOMES ALS PRIMERS MESOS DE VIDA, ADOLESCÈNCIA I EDAT ADULTA

Hi ha un seguit de primeres manifestacions que es dónen en els primers mesos de vida. Aquí en tenim uns quants:

  • Refusen el contacte personal: no desitgen que els agafin els braços, els abrasin, o els facin petons.
  • Somriuen molt poc, no es mouen i pràcticament no ploren.
  • No es relacionen amb els adults ni amb els nens de la seva edat, preferint els objectes a les persones.
  • Realitzen moviments repetitius amb les mans, el cap o el cos.
  • No senyalitzen objectes per mostrar el seu interès o compartir amb els altres.
  • Mostren falta d'una típica mirada als ulls.
  • No responen al ser cridats pel seu nom,
  • No porten ni mostren coses als demés.
  • No senyalen amb el dit índex.
  • Tenen fixació amb els moviments repetitius. Es tranquilitzen a través del moviment repetitiu.
  • Caminen de puntetes.
  • Es resisteixen als canvis: baixa tolerància a la frustració i una sensibilitat molt elevada.
  • Mostren alteració en l'ús dels objectes. Manipulen els objectes de forma peculiar, per exemple, girant-los constantment sobre ells mateixos.
  • Hi ha retràs o falta en el desenvolupament del llenguatge.

Ara trobem les de l'adolescència, que va des dels 12 als 18 anys:

  • Retràs en els canvis emocionals.
  • Desig frustrat de pertànyer en un grup.
  • Immaduresa en el pla emocional.
  • Tendència a descuidar la higiene personal.
  • Reaccions emocionals desproporcionades i poc ajustades a la situació.
  • Interessos no adequats a l'edat, per exemple, programes infantils.
  • Major vulnerabilitat a alteracions psicològiques com la depressió, l'ansietat i l'estrès.
  • Augment de les obsessions i els rituals.
  • Major consciència de diferència i soledat.
  • Forts valors morals: sinceritat, companyerisme, bondat, defensa dels drets.
  • Desig de superació.
  • Persistència per arribar a les seves metes.
  • Personalitat ingènua, absència de malícia i de dobles intencions.

L'ESCOLARITAT COMPARTIDA

Unitat d'Escolarització Compartida (UEC) és un servei que consisteix en un espai alternatiu on cursar temporalment l'ESO. Està adreçat a alumnes de 3r i 4t curs d'ESO o que tenen una edat mínima de 14 anys. És un recurs que ofereix el Departament d'Educació conjuntament amb ajuntaments, associacions, fundacions, entitats de caràcter religiós, etc.

La UEC és un espai on l'alumne/a que per motius d'actitud incorrecta, manca d'assistència o molt baix rendiment escolar, pot tenir una altra oportunitat per graduar-se. L'entorn és més reduït (4,5, 6 o 7 alumnes per aula); els educadors tenen experiència professional amb aquesta tipologia d'alumnes i la ràtio alumne/a-mestre/a permet tenir una relació més propera.

Amb els alumnes que no poden acreditar l'ESO, se'ls orienta i dóna suport perquè accedeixin a altres recursos formatius  i/o laborals.

TRACTAMENTS EXISTENTS

Intervencions de conducta educativa: els terapeutes utilitzen sessions de capacitat intensives i estructurades, orientades a les habilitats per ajudar als nens a desenvolupar habilitats socials i el llenguatge .La família és una ajuda essencial i necessària per afrontar els desafiaments particulars de viure amb un nen amb autisme.

Medicaments: els metges podrien receptar medicaments pel  tractament de símptomes específics relacionats amb l’autisme, com l’ansietat, depressió, o trastorns obsessius-compulsius. Els medicaments anti-psicòtics s’utilitzen per tractar problemes greus de conducta i finalment els medicaments utilitzats per tractar a les persones amb trastorns per dèficit d’atenció es poden utilitzar per ajudar a disminuir la impulsivitat i la hiperactivitat.

Educació:  l’educació especial és el tractament fonamental i pot donar-se en una escola específica o bé amb una dedicació molt individualitzada. Es pot recórrer a la psicoteràpia encara que els resultats són escassos degut al dèficit de llenguatge, que dificulten la teràpia. El recolzament familiar és molt útil, han de saber que l’alteració autista no és un trastorn relacionat  amb l’efectivitat de la criança. És recomanable, buscar i mantenir contactes amb associacions per a pares amb nens autistes.

SÍNDROME D'ASPERGUER

El trastorn d'Asperger s'enquadra dins els trastorns generalitzats del desenvolupament. Avui dia considerem equivalents als denominats TEA. El terme "síndrome d'Asperger" va ser utilitzat per primer cop per Lorna Wing el 1981 en un periòdic mèdic, dedicant-li-ho en honor a Hams Asperguer, un psiquiatre i pediatre infantil que va ser el primer en descriure la síndrome d'Asperger, i no va rebre el reconeixement internacional fins a la dècada dels 90. La síndrome d'Asperger és reconegut avui dia per la Organització de la Salut com un Transtorn Generalitzat del Desenvolupament de caràcter sever i crònic, caracteritzat per una limitació significativa de les capacitats de relació i comportament social.

 

DIAGNÒSTIC DELS ALUMNES

Els infants amb autisme solen rebre el diagnostic cap als 3 o 4 anys, tot i que algunes investigacions informen del fet que poden detectar-se senyals de risc entre els 18 i els 24 mesos.

Aquestes investigacions han influit en la crea.ció d'instruments d'avaluació que ajuden a detectar els primers senyals de I'autisme i que permeten fer un seguiment més exhaustiu dels casos susceptibles de desenvolupar un quadre clínic autista, que es fara evident més endavant en el curs del desenvolupament.

Col·laboració d'instruments per al diagnòstic precoç de I'autisme és un camp d'investigació important atesa la repercussió que té en la practica clínica, i sobretot perque un diagnostic precoç permetra desenvolupar una intervenció primerenca especifica i promoure un millor pronòstic de I'evolució dels símptomes.

 

Població general de referència d’infants entre 2 i 4 anys 11 mesos.

11.374 infants/aprox

Nombre d’infants entre 2 i 4 anys 11 mesos diagnosticats de TEA.

47 infants/aprox

Percentatge de casos TEA atès en relació a la població general 

0’6 TEA / 150 infants

Estudis epidemiològics en EEUU: prevalença TEA en nens de 8 anys

1 TEA / 162 infants

PROGRAMES PER TRACTAR ALUMNES AMB TEA: INCLUSIÓ SOCIAL

Durant les últimes dècades, un dels objectius prioritaris de tots els professionals, familiars i institucions compromesos amb l’educació ha estat el de garantir una educació de qualitat per a tot l’alumnat. Diferents pronunciaments d’organismes internacionals, com la UNESCO o l’OCDE se situen en aquesta en aquest camí. Així, la Declaració de Salamanca de 1994 s’ha convertit en un referent per a la innovació pedagògica i per a les polítiques educatives, ja que en aquest document es defensa la idea que les escoles ordinàries amb orientació inclusiva són el vehicle més eficaç per construir una societat inclusiva i aconseguir una escola per a tots. La inclusió, en aquest sentit, s’ha de considerar com un procés que ha de trobar les formes més adequades de respondre a la diversitat. En un centre inclusiu, l’alumnat amb necessitats educatives especials va a l’aula ordinària amb els companys i les companyes de la seva edat, i s’entén la diversitat com un fet natural, el que implica considerar que l’alumnat amb NEE participa tant com pot en les activitats generals i en la vida del centre i en les activitats 
d’ensenyament i aprenentatge que es produeixen dins de l’aula.

TERÀPIES EXISTENTS PER L'AUTISME INFANTIL

Intervencions de conducta educativa: els terapeutes utilitzen sessions de capacitat intensives i estructurades, orientades a les habilitats per ajudar als nens a desenvolupar habilitats socials i el llenguatge .La família és una ajuda essencial i necessària per afrontar els desafiaments particulars de viure amb un nen amb autisme.

Medicaments:els metges podrien receptar medicaments pel tractament de símptomes específics relacionats amb l’autisme, com l’ansietat, depressió, o trastorns obsessius-compulsius. Els medicaments anti-psicòtics s’utilitzen per tractar problemes greus de conducta i finalment els medicaments utilitzats per tractar a les persones amb trastorns per dèficit d’atenció es poden utilitzar per ajudar a disminuir la impulsivitat i la hiperactivitat.

 

Educació:l’educació especial és el tractament fonamental i pot donar-se en una escola específica o bé amb una dedicació molt indvidualitzada. Es pot recórrer a la psicoteràpia encara que els resultats són escassos degut al dèficit de llenguatge, que dificulten la teràpia. El recolzament familiar és molt útil, han de saber que l’alteració autista no és un trastorn relacionat amb l’efectivitat de la criança. És recomanable, buscar i mantenir contactes amb associacions per a pares amb nens autistes.

CLASSIFICACIÓ DE L'ESPECTRE AUTISTA I EL DESENVOLUPAMENT

Dins de les últimes versions de les dues classificacions internacionals de trastorns mentals més importants (DSM-IV i ICD-10), l'autisme està inclòs dins de la categoria de Trastorns Generalitzats del Desenvolupament (TGD) i s'anomena trastorn autista. Els TGD són, d'alguna manera, la categoria que ha substituït en aquests dos sistemes de classificació al terme psicosi infantil, que en el cas del DSM ja va ser eliminat de la versió de 1980 (DSM-III), adduint en aquell llavors que el concepte de psicosi infantil era poc operatiu i induïa a la confusió i l'error.

Segons el DSM-IV (APA, 1994) els TGD es caracteritzen per "una pertorbació greu i generalitzada de diverses àrees del desenvolupament: habilitats per a la interacció social, habilitats per a la comunicació o la presència de comportaments, interessos i activitats estereotipats. Les alteracions qualitatives que defineixen aquests trastorns són clarament impròpies del nivell de desenvolupament o edat mental del subjecte."(Op. cit. Pàg. 69). A part de l'autisme o trastorn autista, els TGD inclouen els següents trastorns:

·      Síndrome de Rett

·      Trastorn desintegratiu de la Infància

·      Síndrome d'Asperger

·      Trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat.

En aquesta classificació, es considera que les característiques fonamentals de l'autisme són: un desenvolupament de la interacció social i de la comunicació clarament anormals o deficitaris, i un repertori molt restringit d'activitats i interessos.

A part de les definicions dels símptomes primaris i associats, de les dades epidemiològiques, o dels criteris per al diagnòstic diferencial, la importància de la DSM-IV com a eina per al diagnòstic de l'autisme rau en l'existència d'uns criteris relativament operatius, que faciliten l'acord entre diferents observadors. 

INCLUSIÓ

Durant les últimes dècades, un dels objectius prioritaris de tots els professionals, familiars i institucions compromesos amb l’educació ha estat el de garantir una educació de qualitat per a tot l’alumnat. Diferents pronunciaments d’organismes internacionals, com la UNESCO o l’OCDE se situen en aquesta en aquest camí. Així, la Declaració de Salamanca de 1994 s’ha convertit en un referent per a la innovació pedagògica i per a les polítiques educatives, ja que en aquest document es defensa la idea que les escoles ordinàries amb orientació inclusiva són el vehicle més eficaç per construir una societat inclusiva i aconseguir una escola per a tots.

La inclusió, en aquest sentit, s’ha de considerar com un procés que ha de trobar les formes més adequades de respondre a la diversitat. En un centre inclusiu, l’alumnat amb necessitats educatives especials va a l’aula ordinària amb els companys i les companyes de la seva edat, i s’entén la diversitat com un fet natural, el que implica considerar que l’alumnat amb NEE participa tant com pot en les activitats generals i en la vida del centre i en les activitats d’ensenyament i aprenentatge que es produeixen dins de l’aula.

CONDUCTA DE JOC I EXPRESSIONS EMOCIONALS

L’autisme es caracteritza per greus dèficits del desenvolupament, permanents i profunds, que afecten la socialització, la comunicació, la imaginació i la conducta. Quan parlem d’autisme, parlem  d’un conjunt d’alteracions similars, però la manifestació varia molt en grau i en forma en funció de cada persona.

Els nens neixen amb característiques diverses: els agrada mirar a les cares del altres, imitar i un plor que resulta significatiu. Els nens petits amb autisme son socials per naturalesa, més endavant apareixen signes com ara la no imitació i l’absència de joc amb els altres o el dedicar poques mirades als altres