Ens han donat l'oportunitat de crear uns vincles amb els nens de l'esplai que ens ha agradat molt. Tot i això, creiem que el nostre treball s'ha basat en buscar molta informació sobre l'autisme i aspectes relacionats amb el mateix. Ens hem centrat massa en saber què era i poc en fer un servei per l'entitat on hem anat. Malgrat això, també hem prestat la nostra ajuda al centre, i en fer activitats. És cert que no hi ha hagut una bona entesa entre l'entitat i aquest grup, però tot i això hem intentat que hi haguessin acords per tal del bé dels nens. No ha pogut ser així. 

Pensem que la manca de comunicació entre grup i entitat ha sigut la clau. Els grups on més comunicació hi ha hagut són els que més han funcionat, i l'entitat on hem anat creiem que no ha volgut comunicar-se amb nosaltres. Podem afirmar això bàsicament perquè hi ha hagut coses que ens han fet pensar-ho. 

Per exemple, un dijous en el que era pont i no hi havia escola, segons l'entitat, havíem quedat amb ells. Van enviar un correu als professors queixant-se sobre això. Vam arribar dilluns i ens van nomenar com “impresentables”, ja que, segons el Centre, no ens havíem presentat. No ens vam presentar, bàsicament per dues raons: no ens havien convocat i no hi havia escola. Ni professors de FAIG ni entitat van reconèixer-ho, i vam quedar malament. A part d'això, altres grups del TEA tenen un grup a l'aplicació WhatsApp en el que es poden comunicar amb l'entitat. Nosaltres el primer dia vam donar els mòbils de cadascun a una membre de l'entitat i mai ens ha dit res a través d'ells. A excepció del Dani, que té el telèfon de la Rosa. 

Són uns exemples del que ha passat aquest any, en un treball en el que ha mancat comunicació i ha acabat sent una mala dinàmica en general. Tot i aquests obstacles, ens ha servit per aprendre, i ara sabrem com actuar amb gent adulta.

El balanç final no és positiu respecte a la comunicació amb l'entitat i professors. Pel que fa a la quantitat de treball i hores dedicades, podem afirmar que hem complert els plaços, hem fet el què se'ns ha demanat quan se'ns ha demanat, i hem intentatno causar problemes, sinó solucions. Tot i això, creiem que tenim un bon treball escrit, hem adquirit uns hàbits de que cada setmana s'ha d'anar posant uns grans més de sorra per acabar complint uns objectius a llarg plaç. Això és la constància. I creiem, que en cap temporada no hem fet "res". Sempre hem tingut alguna feina en mà, sigui la que sigui.